en 10 Febrer 2013
Sento que torno a recaure.
M'he tornat a despertar amb tot el llit ple de klinex, em miro al mirall i penso: " que hi faig aqui? "
I, sense voler, torno a la rutina de sempre. Plorar i plorar de nit, i de dia mostrar-me com algú més: una persona feliç, sense problemes i disfrutant de la seva vida.
Tinc por. Por d'alçar el vol i quedar-me altre cop encallada en aquell bosc fosc del que es diu depressió.
Però de tot això, ningú més ho sap. Estic deprimida. Somric perqué no pensin que estic malament. I seguré així.
Publicat a: Personal
