Ballar. Ballar és, per molts, una afició, un joc..... Per a mi, un estil de vida. Ballo a totes hores sense importar el que em diguin.. visc la vida ballant.
M'és igual si plou, si fa sol, si neva o si ens estem morint de calor. Ballo.
Ballo ballet des de els 4 anys i segueixo ballant-lo amb la mateixa intensitat. Hi han cops que no puc més i ploro del dolor que em causa als peus, i d'altres que tinc ganes de seguir encara que s'hagi acabat la classe.
És una de les causes per les que encara segueixo aquí.
Si no ballés, sentiria un buit inmens, més gran del que ja sento ara. Necessito obrir-me a la gent, i que el públic em vegi ballar i actuar, i que em vegi moure'm dalt de l'escenari com si fos casa meva.
Perquè necessito que em feu cas, que no senti que parlo amb les parets.. Necessito un somriure real. I aquest l'aconsegueixo fent el que m'agrada. I ningú m'ho treurà per molt dolor, patiment i esforç que em costi.
El ballet és la meva forma de pensar. No la teva.
